Vistas de página en total

lunes, 10 de noviembre de 2014

La primera història - Capítol 2

Anem a la parada del metro, paguem i pugem al vagó. No parlem durant el viatge, més que res perquè el soroll del metro no ens ho permet. L’únic que fem és mirar-nos directament als ulls. L’Eric em mira, jo el miro. Així tota l’estona. Finalment arribem a Passeig de Gràcia. És un lloc que s’ha convertit en el nostre punt de referència.
-A on vols que anem, Anna? –em pregunta quan ja som fora.
-No ho sé. Qualsevol lloc em va bé. Encara que...
-Encara que...?
-Se m’ha acabat la reserva de chuches de casa. Necessito renovar les existències de la meva droga. Encara que és una droga bona. Crec.
-D’acord. Ens podem acostar al Happy Pills que hi ha més avall. Què et sembla?
-Si no és massa molèstia... –li dic, i miro el terra. És una cosa que faig sempre, un tic que m’ha quedat. A ell li agrada molt que ho faci; diu que semblo una nena petita i que li entren ganes d’abraçar-me.
-Va, no facis comèdia, que sé que te’n mors de ganes! –em diu, i em rodeja la cintura per darrere mentre em fa un petó entre els cabells foscos.
Ens riem, i comencem a caminar. Jo li rodejo la cintura, ell em rodeja les espatlles. Sé que el que fem no està bé, però... simplement, no ho puc evitar. És tan... ell, que no em puc resistir. Però segueix sent el nòvio de la meva millor amiga...
-Escolta, has parlat amb la Marta? Cada cop que la veig em sento incòmoda... –li dic.
-Sí, he parlat amb ella aquest matí –em respon, i em mira.
-I no m’ho dius fins ara, que són les cinc de la tarda?!
-No t’ho he dit fins ara perquè hem estat tot el matí envoltats de gent. A més, tu ja ho hauries de saber, que he vist que s’apropava a tu cinc segons després d’haver parlat amb ella! –em respon entre raonable i indignat.
-Jo ja ho sabia, però estava esperant a veure quant de temps trigaves en dir-m’ho tu! Bé, ara això és igual –el tallo, perquè veig que m’anava a replicar-. Què li has dit?
-Li he dit que ja feia temps que no estàvem a gust cap dels dos, i que veia que ja era el moment de tallar. Ens notava més distants, ja no era el mateix que fa un any.
-I ella què t’ha contestat?
-Ella m’ha contestat que estava d’acord amb mi, i que de fet anava a plantejar-me el mateix feia ja un temps, el que passa que no sabia com dir-m’ho. “Igual que jo”, li he dit. I aleshores m’ha dit que feia ja uns quants mesos que estava sortint amb un altre. Però com que tu ja m’ho vas dir quan vam començar a sortir, no m’ha agafat molt per sorpresa. Aleshores jo li he dit que també feia uns mesos que estava sortint amb una altra noia, i ella m’ha dit que ho entenia, perquè la nostra relació estava morta, tot i que crec que li ha sapigut una mica de greu.
-És normal, feia molt de temps que estàveu junts...
-Ja, això és el que he pensat jo. I aleshores m’ha preguntat que amb qui estava sortint. “Per curiositat. No m’enfadaré, de veritat”, m’ha dit.
-I tu què coi li has dit?
-Li he dit la veritat. Li he dit que fa tres mesos que surto amb tu, que quedem per les tardes.
-COM?
Em quedo un moment mirant-lo, al·lucinant mandonguilles de colors. Aleshores recupero el sentit comú i penso que és el millor que podria haver fet.
-I ella què t’ha contestat? –li pregunto, cagada.
-M’ha dit que et posarà una espelma negra i et farà vudú fins que et caiguin els ulls com si fossin llàgrimes.
-De veritat?
-No dona no! Com vols que m’hagi dit això? M’ha dit que ja feia temps que s’ho ensumava i que, tot i que li sabia greu, en realitat no li feia res, que el que a ella li importava era la nostra felicitat.
-M’estàs vacil·lant?
-No, t’ho dic molt en serio. M’ha dit exactament el que t’acabo de dir.
-Ara que ho dius, quan m’ha explicat que havíeu trencat, quan ja marxava, la Marta m’ha dit: “Espero que siguis molt feliç”. En el seu moment m’ha estranyat força, però segurament deu ser per això.
-Però millor, no? Això significa que no ens hem de preocupar per ella. Nosaltres seguim sent amics, vosaltres seguiu sent amigues, nosaltres estem feliços... Jo pensava que tot aniria pitjor –em diu, amb un petit somriure tímid als llavis.
-En realitat és tot el contrari.
-Què vols dir? –em diu, ara ja somrient. Però quan veu que jo no somric i que el miro alarmada, deixa de somriure de cop.
-Vull dir que la Marta és una persona molt calculadora i minuciosa. Quan li fan alguna putada, al principi sembla que li sap greu però que està bé, però al cap de poc temps la persona que li ha fet alguna cosa en sofreix les conseqüències.
L’Eric em mira amb els ulls com taronges i em diu:
-I això què significa, Anna?
-Això significa, Eric, que el més dolç que ens espera per part de la Marta en el nostre futur proper és, segurament, les chuches que em pugui comprar jo ara.

Aquí està la reclamada segona part! Espero que us hagi agradat! Deixeu un comentari si teniu un consell, suggerència o si simplement us ve de gust!

Anna

11 comentarios:

  1. Ualaaaa escrius molt bé, enserio, tens idees bonissimes, m'encanta, de veritat ;););;);

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies!! La veritat és que és un esforç, perquè necessito estar tranquil·la per escriure i a casa meva molta tranquil·litat no és que hi hagi... Però me n'alegro que la meva feina sigui tan ben valorada!
      Gràcies pel comentari i per llegir-me!!
      Petooons♥
      Anna

      Eliminar
  2. La segona part tmb està molt bé i deixa entiga al final de la historia. Espero que fagis una 3 part.
    Patoons <3

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies! Ara meteix estic treballant en la segona part de la segona història, "Sobre gel", però és segur que almenys una tercera part aquesta història tindrà!!
      Moltes gràcies per llegir-me:D
      Petooons♥

      Eliminar
  3. Uaaaauu que cruel la marta que miedituu :)mencantala historia pero prefereixo la de sobre gel, nuse.
    Pd: no acostumo a comentar perque notinc temps i emfa pal que sino ho faria sempre :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jajajajajaja aquesta era la meva intenció, que fes una miqueta de yuyu!
      Me n'alegro que t'agradin les meves històries, i me n'alegro que de vegada en quant deixis algun comentari! :)
      Petooons♥

      Eliminar
  4. M'agrada nolt aquet escrit! Continua! Podries introduir-hi nous personatjes? Petonss

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me n'alegro que t'agradin les meves històries! Encara no he començat el nou capítol, però ja veuré com m'ho menego!
      Moltes gràcies pel teu comentari!
      Petooons♥

      Eliminar
  5. tan tan taaaan quina intriga XD no és per res jajajaja però em cau bé la Marta aquesta. Jo tinc el mateix caràcter jejejeje. A veure com evoluciona la cosa!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Aquesta era la meva intenció, que et quedessis amb la intriga jajajajajajaja Espero que t'agradi com continua la història!!
      Petooons♥

      Eliminar