Vistas de página en total

domingo, 2 de noviembre de 2014

Sobre gel

Pujo al bus, pago i vaig cap al mig del vehicle de dos vagons. Sempre m’ha agradat estar al mig de l’autobús; em fa sentir, no sé, especial en certa manera. Davant meu hi ha una parella amb dues criatures, i asseguda al meu darrere hi ha una senyora que sembla que acabi de sortir de la perruqueria.
Vaig escoltant música, però hi ha algú al bus que sembla voler imposar el seu gust musical perquè sento més les seves cançons que no pas les meves. El conductor frena de cop i em va de poc que no caic a sobre dels dos nens petits. Aquest és l’únic perill de la part del mig de l’autobús de dos vagons, però també és el que la fa més emocionant.
Al cap d’una estona em baixo, ja he arribat a la meva parada. Hem quedat a davant de l’Skating, anem a patinar una estona. Bé, de fet jo vaig a patinar; l’Eric només va a caure de cul, cosa que m’estranya força, perquè va ser ell qui em va proposar d’anar-hi...
Arribo a l’entrada i ja el veig fent cua. M’hi apropo, el saludo i ens fem dos petons. No triguem massa a pagar les entrades, entrem i anem a buscar els patins. Ell es demana un 43 i jo un 39. Ens posem els patins, els guants i sortim per anar a la pista. Bé, de fet ho intentem, perquè ell quasi no s’aguanta de peu!
-Vaaaaaa, que no és tan difícil!
-Això ho dius tu, que portes quasi mitja vida patinant! –em respon.
-Doncs si no t’aguantes aquí fora, no em vull ni imaginar quan estiguem a la pista!
-Per això estàs tu, no? Em faràs una classe rapideta de patinatge sobre gel?
-Potser, si m’ofereixes alguna cosa temptadora...-li dic.
-Què et sembla això: la satisfacció de veure que ets una professora excel·lent perquè has ensenyat a patinar a un incompetent?
-Mmmm... M’ho puc pensar...-li dic amb un to juganer.
-I una bossa de quicos –em diu somrient.
-D’acooooooooooord. Tot sigui per la satisfacció de veure com aprens... i per la bossa de quicos –li responc, somrient també.
-Sobretot pels quicos, no? –em mira i es riu.
-Va, entrem ja, que si no no podrem fer res!
No sé com, però aconsegueixo que entri a la pista. Però a la mínima que es deixa anar de la barana cau de cul i jo em ric. Aleshores jo l’agafo, l’ajudo a aixecar-se i caic de cul també. Ens riem, ens aixequem com podem i li dic:
-Has d’intentar no agafar-te de la barana, si no no aprendràs mai.
-Però tu mateixa has vist que si em deixo anar caic de cul.
-Dóna’m la mà.
-Què? –em mira amb incredulitat.
-Que em donis la mà. Si no pots tu sol, ho haurem de fer junts.
-N’estàs segura?
-Que no confies en mi? –li dic, una mica decebuda.
-Sí, ja saps que sí, però...
-Doncs calla i dóna’m la mà d’una vegada –el tallo.
Em dóna la mà i, tot i que porta guants, la noto calenta. És una mà familiar, que em fa sentir segura, i em fa entrar ganes de marxar molt lluny d’aquí. Començo a patinar a poc a poquet, però tampoc serveix perquè segueix caient.
-Ho haurem de fer d’una altra manera, Anna –em diu.
-Ja sé: dóna’m les dues mans –li dic.
-I tu com patinaràs?
-Jo? Cap enrere! Així et puc vigilar, i si veig que estàs a punt de caure et podré ajudar!
Li agafo les mans i començo a patinar cap enrere, a cegues. Li costa una mica, però al cap d’una estona ja comença a dominar-ho. Patinem, patinem, patinem, i al final li agafa el tranquillo i ja sap patinar! Li ha costat força, però sembla que ho ha après. Al cap d’una estona de fer mini curses i caure de cul (menys vegades que abans, però) parem i sortim de la pista una estona. Anem al bar que hi ha a dalt a prendre alguna cosa.
-Em sap greu; per culpa meva demà tindràs el cul ple de morats –em diu.
-Potser sí que tindré el cul ple de morats, però la bona estona que hem passat no ens la treu ningú! Hem caigut, ens hem rigut... m’ho he passat molt bé.
-És veritat, ha sigut genial.
-Però després seguirem eh! No et pensis que ja hem acabat! Ara que has progressat tant no pots parar tant de cop!
-D’acord, senyora professora, però m’hauràs de seguir donant les mans.
-Per què? –li pregunto.
-I per què no? –em respon ell, amb una mirada que podria desfer tot el glaç de la pista.
Al cap d’una estona tornem a baixar a la pista, patinem, caiem i riem (amb les mans agafades) fins que tanquen. Anem als vestuaris a posar-nos les sabates, però hi ha tanta gent que ens hem de posar en un banc amb dues persones més, així que estem els dos molt junts, tan junts que puc sentir com li batega el cor, puc sentir la seva respiració accelerada. Els meus batecs i la meva respiració comencen a anar al mateix ritme que els seus, i quan ens hem d’aixecar per marxar sento que s’ha trencat un moment màgic.
-Hi havia moltíssima gent, ara al vestuari! –em diu quan ja som a fora.
-No cal que ho diguis! –li responc.
-Hi ha hagut un moment que algú casi em trepitja amb els patins!
-A mi també m’ha passat unes quantes vegades!

Cap dels dos vol separar-se de l’altre, es nota en l’ambient. Ens mirem als ulls, em perdo entre un oceà verd i li faig un petó, que va seguit d’un altre, i un altre... Passem així un quart d’hora, fins que es fa massa tard pels dos: hem de marxar cap a casa, però marxem en direccions diferents. Ens diem adéu amb un altre petó, però no és un adéu per sempre. En realitat és un hola, una benvinguda a nous sentiments que segurament duraran molt temps.

Què us ha semblat? Us agradaria que hi hagués un segon capítol? Si teniu alguna suggerència o un consell, deixeu un comentari!

Espero que us hagi agradat!

Anna

10 comentarios:

  1. Holaaa!!!
    Les dues histories que has publicat estan superbé!!! Continua fent capitols sobre històries com aquesta. M'agrada molt llegir i fa cosa d'un mes, vaig començar un blog de literatura per a joves. M'encantaria que passis i comentis i/o votis ressenya per la setmana vinent <3 magicbooks25.blogspot.com.es
    Moltes gràcies ^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola! M'alegro molt que t'hagin agradat les meves històries! En seguiré escrivint, i si tens alguna idea, suggerència o consell més em pots posar tants comentaris com vulguis!
      M'he passat pel teu bloc i m'ha encantat! Jo també sóc una apassionada pels llibres, però no puc fer ressenyes perquè sóc pèssima fent resums!

      Petoons♥

      Eliminar
  2. Hola soc una lectora del teu blog i m'ha encantat !!jo he fet un blog si vols passat i deixa un comentari pliis.
    Aqui et deixo l'enllaç
    Chicasautenticas.blogspot.es

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me n'alegro molt que t'hagi agradat el meu blog! M'he passat pel teu blog i tot i que acabes de començar té molt bona pinta! No t'he pogut deixar un cometari perquè no estic registrada, però te'l deixo aquí:
      Jo no toco el piano, però fa poc he començat a tocar la guitarra i m'encanta! M'ensenya un amic meu que és molt bon profe i també espero arribar lluny, com tu amb el piano! :)
      Gràcies per llegir-me!
      Petooons♥

      Eliminar
  3. Mencanta!
    Jo tambè he fet un blog, si el miresis em faries un gran favor :D
    http://unaltrepirada8.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies! Encara que no ho sembli, els comentaris ajuden moltíssim!:)
      M'he passat pel teu blog i veig que tinc competència! jajajajaja
      Jo no crec que cap de les històries que poguem escriure siguin una merda, perquè potser per una persona són horribles i per una altra són fantàstiques!
      Segueix així! I moltes gràcies per llegir-me!:D
      Petoooons♥

      Eliminar
  4. Hola Anna!

    M'ha agradat molt la teva història :) Jo també vaig escriure fa un temps la part d'un somni (el 7, que de fet encara l'estic allargant i ja he publicat la part sis jajajaja sóc com una persiana americana) que els protagonistes anaven a patinar sobre gel. Però el que m'ha agradat de tu és... Primer que el que no sap patinar és el noi! Que és poc habitual, perquè sempre ho pintem al revés XD i segooon que tens un estil diferent al meu i llegir una història, per molt que la idea sigui la mateixa, fa que sigui diferent perquè t'expliques d'una altra manera! Sóc una maniàtica d'aquestes coses, m'encanta veure com la gent explica coses similars a la seva manera i quan ho fan, sempre descobreixes o adverteixes aspectes que no t'havies parat a mirar o potser els aprecies d'una altra manera. Veus que aquella persona li dóna importància a una cosa que tu i potser te n'adones de que també es mereix la teva atenció!

    No em preguntis que té tot això a veure perquè són coses meves i mai ningú m'entén XDD

    En fi! Que continuïs així i sobretot que no perdis les ganes d'escriure!

    Una abraçada,

    Núria

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Novament, gràcies pel teu comentari! De fet, la que em va engrescar per a començar un bloc vas ser tu! M'encanten les teves històries, segueixo els capítols cada setmana. Jo sóc l'Anna que comenta totes les setmanes, la mateixa que forma part del blog de les liades amb la Laia, la meva millor amiga! Gràcies a tu cada setmana quedem i fem alguna cosa. Més que una obligació, és un hobby!
      Per cert, gràcies per tirar tantes floretes a la meva història! La veritat és que és un plaer que la meva referent llegeixi el que escric :)
      Moltes gràcies per tot!
      Petooooons♥
      Anna, la d'aquí, la comentarista i la liada!

      Eliminar
    2. Em fa molt feliç saber que us motivo a escriure! De fet, això és com una cadena jajajaja perquè a mi també em va motivar una amiga que també li encanta escriure i vol ser escriptora... Però el que em va motivar és que ella va deixar bastant aparcat el seu bloc i mira! Per seguir el seu camí! Per això per mi és important no perdre constància, tot i que tinc trimestrals d'aquí poc i ja tremolo perquè no sé d'on trauré el temps per escriure!

      Ah i per donar-te algun incentiu fins la setmana que ve XD (a mi m'encantaria penjar els capítols de seguida que els acabo d'escriure, però aleshores els intervals entre ells serien molt més llargs) : la cosa acaba de la millor manera que podria acabar ;)

      En fi :) que seguim en contacte! Petooons!

      Núria

      Eliminar
    3. A mi el que em fa molt feliç és saber que els esforços que fem per escriure són recompensats en forma de, per exemple, comentaris de gent que, com tu, llegeix el que escric i que em dóna suport per continuar! Això no té preu:)
      Gràcies per tot! Petooons♥
      Anna

      Eliminar