Anem a la parada del metro, paguem i pugem al vagó. No parlem durant el
viatge, més que res perquè el soroll del metro no ens ho permet. L’únic que fem
és mirar-nos directament als ulls. L’Eric em mira, jo el miro. Així tota
l’estona. Finalment arribem a Passeig de Gràcia. És un lloc que s’ha convertit
en el nostre punt de referència.
-A on vols que anem, Anna? –em pregunta quan ja som fora.
-No ho sé. Qualsevol lloc em va bé. Encara que...
-Encara que...?
-Se m’ha acabat la reserva de chuches de casa. Necessito renovar les
existències de la meva droga. Encara que és una droga bona. Crec.
-D’acord. Ens podem acostar al Happy Pills que hi ha més avall. Què et
sembla?
-Si no és massa molèstia... –li dic, i miro el terra. És una cosa que faig
sempre, un tic que m’ha quedat. A ell li agrada molt que ho faci; diu que
semblo una nena petita i que li entren ganes d’abraçar-me.
-Va, no facis comèdia, que sé que te’n mors de ganes! –em diu, i em rodeja
la cintura per darrere mentre em fa un petó entre els cabells foscos.
Ens riem, i comencem a caminar. Jo li rodejo la cintura, ell em rodeja les
espatlles. Sé que el que fem no està bé, però... simplement, no ho puc evitar.
És tan... ell, que no em puc resistir. Però segueix sent el nòvio de la meva
millor amiga...
-Escolta, has parlat amb la Marta? Cada cop que la veig em sento
incòmoda... –li dic.
-Sí, he parlat amb ella aquest matí –em respon, i em mira.
-I no m’ho dius fins ara, que són les cinc de la tarda?!
-No t’ho he dit fins ara perquè hem estat tot el matí envoltats de gent. A
més, tu ja ho hauries de saber, que he vist que s’apropava a tu cinc segons
després d’haver parlat amb ella! –em respon entre raonable i indignat.
-Jo ja ho sabia, però estava esperant a veure quant de temps trigaves en
dir-m’ho tu! Bé, ara això és igual –el tallo, perquè veig que m’anava a
replicar-. Què li has dit?
-Li he dit que ja feia temps que no estàvem a gust cap dels dos, i que veia
que ja era el moment de tallar. Ens notava més distants, ja no era el mateix
que fa un any.
-I ella què t’ha contestat?
-Ella m’ha contestat que estava d’acord amb mi, i que de fet anava a
plantejar-me el mateix feia ja un temps, el que passa que no sabia com
dir-m’ho. “Igual que jo”, li he dit. I aleshores m’ha dit que feia ja uns
quants mesos que estava sortint amb un altre. Però com que tu ja m’ho vas dir
quan vam començar a sortir, no m’ha agafat molt per sorpresa. Aleshores jo li
he dit que també feia uns mesos que estava sortint amb una altra noia, i ella
m’ha dit que ho entenia, perquè la nostra relació estava morta, tot i que crec
que li ha sapigut una mica de greu.
-És normal, feia molt de temps que estàveu junts...
-Ja, això és el que he pensat jo. I aleshores m’ha preguntat que amb qui
estava sortint. “Per curiositat. No m’enfadaré, de veritat”, m’ha dit.
-I tu què coi li has dit?
-Li he dit la veritat. Li he dit que fa tres mesos que surto amb tu, que
quedem per les tardes.
-COM?
Em quedo un moment mirant-lo, al·lucinant mandonguilles de colors.
Aleshores recupero el sentit comú i penso que és el millor que podria haver
fet.
-I ella què t’ha contestat? –li pregunto, cagada.
-M’ha dit que et posarà una espelma negra i et farà vudú fins que et
caiguin els ulls com si fossin llàgrimes.
-De veritat?
-No dona no! Com vols que m’hagi dit això? M’ha dit que ja feia temps que
s’ho ensumava i que, tot i que li sabia greu, en realitat no li feia res, que
el que a ella li importava era la nostra felicitat.
-M’estàs vacil·lant?
-No, t’ho dic molt en serio. M’ha dit exactament el que t’acabo de dir.
-Ara que ho dius, quan m’ha explicat que havíeu trencat, quan ja marxava,
la Marta m’ha dit: “Espero que siguis molt feliç”. En el seu moment m’ha
estranyat força, però segurament deu ser per això.
-Però millor, no? Això significa que no ens hem de preocupar per ella.
Nosaltres seguim sent amics, vosaltres seguiu sent amigues, nosaltres estem
feliços... Jo pensava que tot aniria pitjor –em diu, amb un petit somriure
tímid als llavis.
-En realitat és tot el contrari.
-Què vols dir? –em diu, ara ja somrient. Però quan veu que jo no somric i
que el miro alarmada, deixa de somriure de cop.
-Vull dir que la Marta és una persona molt calculadora i minuciosa. Quan li
fan alguna putada, al principi sembla que li sap greu però que està bé, però al
cap de poc temps la persona que li ha fet alguna cosa en sofreix les
conseqüències.
L’Eric em mira amb els ulls com taronges i em diu:
-I això què significa, Anna?
-Això significa, Eric, que el més dolç que ens espera per part de la Marta
en el nostre futur proper és, segurament, les chuches que em pugui comprar jo
ara.
Aquí està la reclamada segona part! Espero que us hagi agradat! Deixeu un comentari si teniu un consell, suggerència o si simplement us ve de gust!
Anna
Ualaaaa escrius molt bé, enserio, tens idees bonissimes, m'encanta, de veritat ;););;);
ResponderEliminarMoltes gràcies!! La veritat és que és un esforç, perquè necessito estar tranquil·la per escriure i a casa meva molta tranquil·litat no és que hi hagi... Però me n'alegro que la meva feina sigui tan ben valorada!
EliminarGràcies pel comentari i per llegir-me!!
Petooons♥
Anna
La segona part tmb està molt bé i deixa entiga al final de la historia. Espero que fagis una 3 part.
ResponderEliminarPatoons <3
Moltes gràcies! Ara meteix estic treballant en la segona part de la segona història, "Sobre gel", però és segur que almenys una tercera part aquesta història tindrà!!
EliminarMoltes gràcies per llegir-me:D
Petooons♥
Uaaaauu que cruel la marta que miedituu :)mencantala historia pero prefereixo la de sobre gel, nuse.
ResponderEliminarPd: no acostumo a comentar perque notinc temps i emfa pal que sino ho faria sempre :)
jajajajajaja aquesta era la meva intenció, que fes una miqueta de yuyu!
EliminarMe n'alegro que t'agradin les meves històries, i me n'alegro que de vegada en quant deixis algun comentari! :)
Petooons♥
M'agrada nolt aquet escrit! Continua! Podries introduir-hi nous personatjes? Petonss
ResponderEliminarMe n'alegro que t'agradin les meves històries! Encara no he començat el nou capítol, però ja veuré com m'ho menego!
EliminarMoltes gràcies pel teu comentari!
Petooons♥
llevamealaluna27.blogspot.com
ResponderEliminartan tan taaaan quina intriga XD no és per res jajajaja però em cau bé la Marta aquesta. Jo tinc el mateix caràcter jejejeje. A veure com evoluciona la cosa!
ResponderEliminarAquesta era la meva intenció, que et quedessis amb la intriga jajajajajajaja Espero que t'agradi com continua la història!!
EliminarPetooons♥